Es el poble de la Rufina, l'àvia de la meva dona.
I aquest blog vol ser un homenatge a ella i a tota la seva família.
Els Monegros semblen un desert. La primera impresió que donen és de paisatge sec, dur, inhabitable. Però amaga molts secrets, molts paisatges diferents, molts hàbitats agradables d'on no us en mourieu.
El poble no té més de 800 habitants. Bé, a l'estiu passa dels mil en plenes vacances. I és que els hereus dels que van marxar-ne van tornant. I només quan hi ets te'n dones compte de perquè es dona aquest fet.
Aquest portal amb les dues oliveres és l'antiga casa de la iaia Rufina, la besàvia dels meus fills. Els dos arbres de l'entrada són dues oliveres que un veí, el "barbero", va plantar coincidint amb l'any de naixement del meu fill Pere i de la meva neboda Elisa.
Els carrers de Castejon, fa anys plens de pols i de fang, són avui un exemple de pulcritud, ben pavimentats. Les veines es cuiden de que davant de casa seva sigui sempre ben net. Són carrers tranquils, que conviden a passejar-hi.
"El barrio", grup de casetes que es van construir fa molts anys per als treballadors del canal de Monegros, és ara un dels barris amb més solera de Castejón. Es el grupet de cases que et dona la benvinguda a dreta i esquerra de la carretera en arribar.
L'ermita de Santa Ana és una església situada a uns escassos 500 metres del poble i té el cementiri al costat. Quan hi ha un enterrament, tot el poble va en processó des de l'església fins al cementiri acompanyant el difunt.
El castell de Castejón: Aquesta és la joia del poble, un castell àrab situat al cim d'un turó que domina tot el poble majestuosament.Queden coses per a+
